En els darrers anys han sorgit i proliferat una oferta diversa de programes d’oci nocturn adreçats a joves, en municipis grans i petits, arreu de l’estat. Els models i les intencions de fons han estat també diverses.
La qüestió de les “bones practiques”.
La majoria d’exemples d’oci “alternatiu” de molts ciutats o viles son un reflex de la visió del adult vers el jove: evitar drogues, hàbits “perniciosos”, el sexe..., o en altres casos son fruit de la dubtosa il·luminació d’un polític o un tècnic municipal.
Res a dir en quant a la programació i els continguts: esports, tallers, jocs... però, es tracta d’unes activitats que estan “ben vistes” pels adults, no es pot trobar activitats que surtin d’aquest sistema.
No vull dir que sigui un presa de pel, ni una cosa inútil. Evidentment, està molt bé tenir obert els espais tota la nit a disposició dels joves... i hi ha molts que els utilitzen, però... només una part de la població jove.
Ho sento si algú es sent ofès, però nois i noies... què voleu que us digui? Alternativa, i a favor de la joventut l’administració?
On son la resta de joves de BCN? Us lo imagineu?... premi!!!
Ah!! I aquells que no “participen” no us vull dir amb els noms que els cataloguen des de la ciutat...
I ara, anem a alguna que m’agafa més de a prop: Joves i Nit.
El programa de fet no existeix. De moment només es tracta d’agafar l’opinió dels joves de la ciutat (format entrevistes concertades), i intentar “enganxar-los” com a referents per “pactar” coses.
Bé, podria estar molt bé, i quedarà un recull de dades molt maco... però, la realitat és que el que quedarà serà el nomenat PACTE PER LA NIT (el projecte de joves i nit prové d’ací), què ja us puc avançar que la mitjana d’edat opinant i decidint no s’acosta al terme joventut... ni de lluny!!!
El resultat és (de moment) que els joves no molestin a la resta, i estiguin tancats en llocs on no destorbin massa.
Tot tornant al programa de nit: les activitats s’acaben sobre les 02.00 h (les darreres).
Us explicaré què fa un jove de Bcn: utilitza el programa i juga una partidet de futbol, que està molt bé (per exemple), i després surt de copes fins el mati (lògic). Lo positiu és que no s’ha de moure del casc antic per anar de bars, o bé a altres zones. Això si, tenen moltes discos en les poblacions del voltant. Això provoca que hagin d’agafar vehicles per anar-hi.
No és més lògic disposar de transports? I, això no significa que hagin d’acabar amb el programa, està molt bé la pràctica d’aquestes activitats, però.... què s’ha solucionat?
El oci (sigui a la hora que sigui), requereix de certs compromisos socials i institucionals.
No té sentit que l’administració pública repeteixi els estereotips dels espais privats. Una espai institucional amb gogos i promocionant una marca de begudes? Ens hauria de pagar comissió el camell també?
Crec que existeixen diverses vies per fer això del oci nocturn (o diürn).
D’una banda, em de ser-ne més humils i no pensar que nosaltres tenim totes les opcions. En molts casos els propis joves ja tenen muntats sistemes d’oci alternatius. Se’ls ha de fer cas i recolzar-los.
D’altra banda, es tracta més de posar a disposició dels joves els espais i recursos de l’administració pel desenvolupament d’aquestes activitats.
Tot procés social, i sobretot en societats “democràtiques”, requereix la col·laboració de 3 eixos fonamentals:
Institucions
Recursos (sobretot públics)
Ciutadania (i en aquest cas particular: els joves)
Les institucions tenen la responsabilitat d’aportar els recursos necessaris per tal d’oferir els serveis adients, segons les necessitats i realitats, repeteixo, realitats que els envolten.
No es pot inventar tot un sistema nou, reduint la llibertat de almenys ¼ de la població (els joves), per satisfer les pors i paranoies d’altra part de la ciutadania. O, en alguns casos, perquè s’ha dissenyat un model de ciutat (o vila), i resulta que els seus ciutadans més joves no volen amollar-se a aquesta realitat que han pensat per ells... mira que hi ha gent desagraïda!!!
Ara, si a fer “bones practiques” ens referim a oferir uns serveis adients a la línia pensada pels grans “ideòlegs” de joventut, per satisfer les demandes dels responsables municipals, entitats i veïns, doncs res: parlem-hi...
De quina manera s’ha de fer això?
És curiós, però si alguna cosa imposa (i amb el diner de tothom) és l’administració pública. Oh!!!, és cert... té mecanismes de control per tal de que això no passi: els òrgans de decisió polítics... continuem parlant d’imposicions?
Tenim el exemple d’intervencions tan gratificants en matèria de joventut com ara la de la Espe (Comunitat de Madrid)... o la del anterior govern de la Generalitat? o...?
En fi, com va dir Marx sobre la democràcia: Cap vida humana, propietat o llibertat és sa i estalvia mentrestant es celebra una reunió de politics... evidentment es tracta de l’únic Marx decent de la historia, i no de l’altre.
Som en un moment històric en allò que es refereix als models de convivència, i la definició de civisme. Els projectes futurs es dissenyen tot tenint en compte aquests criteris. Però els criteris de disseny no es basen en les realitats i necessitats dels ciutadans (ostres!!! Com es sembla això als premis FAD d’arquitectura), sinó en conceptes filosòfic veïnals (carpetovetònics), i en imatge de ciutat políticament correcta (tot plegat molt bucòlic i pastoril).
Tancar la gent en espais amb serveis predissenyats amb activitats que agradin al conjunt de la societat, i fer de la via pública només un espai de pas i de negoci... què bonic!!!
I, què els oferim com a espai “alternatiu” als joves? D’entrada, la paraula “alternatiu” no la podem utilitzar nosaltres. Si és “alternatiu” és sense la intervenció del poder públic i/o privat... això lo primer.
Però ens queda un munt de possibilitats al voltant de les “bones practiques”... no sé, us juro què tenia un bon nombre al cap, i ara no surt cap...
Els primers programes “d’us de la nit” són de finals dels 80 i bona part dels 90. Consistia en programar diferents actuacions i activitats culturals i d’oci (de tota mena) en la xarxa de discobars de la ciutat amb un seguit d’intencions:
- Evitar el moviment en vehicles dels joves fora de la ciutat
- Evitar sorolls als veïns (pels carrers)
- Llocs controlats (tancats) on no es consumia droga
- Mostrar cultura en espais no habituals
- Revitalitzar la vida de la ciutat (marca d’identitat pròpia)
Va funcionar molt bé fins què es va trencar amb el fenomen “Carpes de Estiu”
El que passa, i d’aquí ve el referent històric d’“Us de la Nit” a partir de la nova visió del ordenament de les ciutats, i dels usos dels espais públics (sobretot places i carrers). Es a dir, els que estan a la nit passen de ser veïns més o menys díscols i/o bandarres –segons el grau de destorb als demés- a elements a socials a corregir.
I d’aquí neix el problema. Ara resulta que si tenim 10 joves asseguts a un banc menjant pipes, prenent cerveses, xerrant i fent-se quatre petons (facin soroll, o no), tenim una visió de que hem fracassat socialment parlant...
Com pot ser què facin això? Després del dineral que ens hem gastat en fer zones “d’oci” chupiguapis que te cagues de la mort... on poden ballar i escoltar allò que han programat per ells... Per quin motiu no estan pendents de la darrera horterada treta pel Jordi Labanda?
Per cert, això que es diu tant de l’oci de consum. Les macrozones d’oci aquestes... qui les ha projectat i permès construir o instal·lar-les temporalment a l’estiu? A veure, a veure... ostres!!!
Jo no crec que els programes d’oci nocturn siguin reductors dels riscos al consum de drogues. Bé, si l’associem al fet de què mentrestant participen en algú d’aquests no ho fa, sí. Però... el “circuit” de drogues està en altres àmbits que ja existeixen i que funcionen fa molts anys.
Muntar aquesta mena d’activitats pretenem això és una mica de Necis (definició de neci: aquella persona que li explica un secret a altra, i alhora li diu: és molt important que ningú la sàpiga!).
El que si crec, i aposto fort per això, és que aquests programes d’intervenció nocturna han de ser per donar espais i sortida a models que els joves no poden trobar a l’àmbit privat. Llocs que restin exclosos del sistema de tria de ramat de les discoteques privades. De preus assequibles de les activitats, però a la vegada molt alt si es tracta de consum d’alcohol (o absència absoluta). On puguin generar les seves accions i intervenir en el disseny dels espais i usos. En definitiva, on no sigui un be més (fins i tot negre amb potes roses)...
En referència al discurs dels “nous usos del temps”, dir una vegada més que es tracta al fet de que les ciutats i viles creixen, no tant en sentit demogràfic, si no en aspectes més culturals, de qualitat de vida i d’oci.
La societat de avui dia, genera més temps lliure per tots, i sobretot pels joves. L’augment d’aquest temps lliure representa problemes d’us i organització d’aquest.
És necessari, òbviament, que les ciutats que composen aquesta societat, aconsegueixen posar en pràctica mecanismes capaços d’assegurar la “vida” de la ciutat (i, en aquest cas: la vida nocturna). Per aquest motiu, cal l’existència d’espais de tota mena (que pesat soc... no?), que facin possible la relació, la comunicació, la creació i la participació en el dia a dia.
Això s’evidencia més en el cas dels joves, ja que aquests representen, no ja la societat de demà, si no la d’avui.
Avui dia, la societat es caracteritza per un predomini de la lògica de l’economia sobre la política i la societat.
Aquesta pèrdua d’independència social i política enfront de les polítiques econòmiques, representa un canvi en l’escala de valors de la nostra societat.
Analitzar la realitat juvenil avui és més complexa del que ho era fa uns anys, donada la inestabilitat de la vida dels joves, motivada per les realitats econòmiques abans dites.
Això està tenint una important repercussió en quant a canvi cultural, produint-se una substitució gradual de les tradicionals relacions de producció (en el món laboral), per unes relacions de consum (en el temps lliure) com a eix fonamental de les decisions personals i col·lectives.
El canvi cultural significa un canvi en la identificació col·lectiva, passant de la identificació en una classe social relacionada amb el lloc de producció (treball), a la identitat conformada per estils de vida (capacitat de consum).
Sembla, a més, que el fet de no tenir compromisos personals, es tradueix en una adquisició d’uns compromisos socials més amplis.
I, en definitiva, és això el que marca el reflex d’aquest “nou us del temps”. Es a dir, es tracta d’una reacció de comportament a la realitat socioeconòmica que tenim... també, comporta que en general siguem una societat més egoista (Atenció!!!: no especialment els joves). Això comporta que en general siguem molt addictes al fenomen NIMBY.
NIMBY (Not In My Back Yard), és a dir: No Al Meu Pati de Darrera.
Que es facin les coses allunyades, i amagades. On no puguin destorbar-me gens ni mica res... això sí, vull serveis!!! No sé on, però els vull (si els poden construir i fer on molestin a altres, millor)
