Hi ha una cançó del "meravellós" cantant Julio Iglesias (és la que el va fer famós), en la que la seva lletra diu més o menys:
“unos que vienen,
otros que se van,
la vida sigue igual”
és amb aquesta sensació amb la que estic. Sembla com si no hagués passat anys des de els 70. Gent amb banderes, parlant de Pàtria!
Amb la gent que parlo sempre diuen: NO. Som diferents, nosaltres!
I jo pregunto. Quin país nacionalista no s’ha forjat humiliant, assassinant, o sometent a una part de la seva població?
El feixisme és un ideal, no unes banderes concretes
