Ars Longa, Vita Brevis

NO, EN NOM MEU!

2008-04-28T12:24:00.000+02:00

El meu pare és d’un poblet de la serra de Córdoba (si, m’agrada escrit d’aquesta manera, igual que no accepto que diguin “Lerida” en comptes de Lleida, tampoc que canviïn qualsevol altre nom) i la meva mare és de Jerez de la Frontera (Cádiz).

Jo, vaig passar tota la meva infància, adolescència i joventut a Viladecans (Baix Llobregat). Soc fill de la Catalunya dels 60. Vaig patir en primera persona tots els canvis de la nomenada “transició”. Quan vaig entrar a escola , les cues d’entrada es feien a ritme de marxes militars, i els dies “patris” amb el Cara al Sol (el nostre conserge era Guàrdia Civil retirat de servei).

Després, tot el sistema escolar anava canviant just el curs de darrera meu, i a nosaltres només ens tocava petites molles del programa nou (col·legis públics dels anys 70 en el cinturó industrial... sona el tema?).

Això es tradueix: la primera lliçó formal de català la vaig tenir ja amb 14 anys, això sumat al fet de que en Viladecans la població d’origen català “pur” no passava del 15%, entendreu que per mi aquesta llengua era una cosa totalment aliena.

La qüestió és que vaig criar-me entre andalusos, castellans, extremenys, gallecs, aragonesos... i de molts indrets. En el meu carrer només hi havia una família que parlava Català. Sempre m’he considerat afortunat per aquest fet en molt sentits, ja que tenia al meu abast coses molt diferents (podia menjar cada dia una cuina diferent, comprar productes de tota la península... i similars), i per tant la normalitat per mi representava tot allò.

Un dia, ja grandet quan feia la FP vaig començar a trobar-me joves que parlaven en català entre ells (us juro que fins llavors no l’havia vist mai a escola), i mica a mica vaig anar aprenent la llengua. Integrar-me? doncs, crec que no ja que jo feia la mateixa vida d’abans, però amb el afegit de conèixer una llengua i una cultura nova per mi. Entenent, això si, que allò era propi de la terra on vivia.

El fet és que des de llavors, tant d’una banda com d’altra es demana que m’identifiqui amb allò que soc. Ets més català que Espanyol? Ets més.... que...?

Entenc que aquest país té una cultura i una llengua pròpia. Que no es pot perdre, i que entre tots l’hem de conservar.

Ara, la meva identitat formada, va aconseguir què al final no tingui una sensació de pertànyer “a mort” a una cultura concreta. Crec que soc el resultat de tot plegat. Sincerament, m’agrada més el so d’una gaita que el de unes castanyoles, i no sento res especial quan escolto unes sevillanes.

Diumenge, per allò de fer una volta i un vermutet, vaig anar a la Feria de Abril del Fòrum.

Descripció? Totes les casetes eren iguals... no? La mateixa música, el mateix menjar, la mateixa decoració (i, per cert, els mateixos preus!!!)

Jo, que he tingut la sort de recórrer les espanyes bastant, trobo a faltar les coses diferents de cada zona de Andalusia (música, menjar, artesania, costums...).

Crec que estaria bé poder mostrar això, la riquesa de coses que té aquella terra. Si no sembla tot el mateix, i tant dóna anar a veure la gent de Isla Cristina (Huelva) que la de la Colònia Egaebrense (Cabra – Córdoba). I es queda reduït tot a un folklore concret.

Es fa aquesta Feria de abril en nom de la voluntat dels andalusos de Catalunya. Si? Jo no he demanat mai això, i no m’identifico gens ni mica.

Soc conscient que molta gent que pertany a aquelles entitats i d’altres no estan d’acord amb mi.

Només volia deixar clar això.

NO parleu en el meu NOM, d’una banda ni d’altra, jo decideixo qui m’ha de representar, i entre las meves preferències no ha estat mai la identificació amb CAP bandera, ni CAP país.

Be water, my friend!

2008-04-07T13:23:00.002+02:00

Doncs… escric aquest document amb cert nivell d’indignació.

Estic una mica fart de que tot el que té a veure amb el consum “irresponsable” d’aigua pels “pixapins”.

Bé, analitzem algunes dades oficials.

Aproximadament a la terra hi ha 1.400.000.000 Km3 d’aigua. Aquest volum és costant i invariable. El 97% d’aquesta, és aigua salada.

Dolça, o potable, només és un 3 %

La distribució en l’espai i el temps varia en el seu estat. És un cicle obert à vapor, aigua, gel...

El cas és que d’aquest 3%, en el cas de Catalunya el seu consum es distribueix de la següent manera:

Consum agrícola à 65 %

Consum industrial à 9 %

Consum humà à 6 %

Pèrdua evaporació à 18 % (canalitzacions a cel obert)

Lo de la pèrdua per evaporació és de jutjat de guàrdia, però... què es pot esperar desprès de 30 anys de no haver fet inversions serioses?

Ara, anem al major consumidor: l’agricultura.

Evidentment és el sector què més aigua necessita, això és lògic. Ara bé, la qüestió és la següent:

No existeix gairebé cap inversió en sistemes de reg eficients. Es continua, en general, regant a tomba oberta. O, moltes vegades (i, qui no l’ha vist?) es rega a l’agost, a ple migdia, amb lo que la major part de l’aigua acaba evaporada.

No sé, tants anys de subvencions de l’UE... de què han servit?

De moment la única cosa que “renoven” és comprar un todoterreny (pick up i similars) cada tres anys, camuflant-lo com a “vehicle agrícola”, o arreglant la casa per a fer serveis d’hostaleria. Gens assequible per la butxaca mitjana dels ciutadans.

Curiosament, amb subvencions i ajudes de TOTS els ciutadans i TOTES les ciutadanes, per a després, en molt dels casos treballar EN NEGRE aquests serveis.

Alguns per a mantenir el estatus de Casa Rural fan veure que mantenen l’explotació agrària (amb quota d’aigua inclosa, per omplir una piscina... per exemple?)

Ara si, en moments de necessitat, com el d’ara, de seguida es posen a cridar que la IRRESPONSABILITAT en el consum dels “pixapins” és la culpable, i que nosaltres encara hem d’estalviar molta més aigua i que volen + diners per contrarestar la malifeta que li fem.

No sé, però les campanyes d’estalvi d’aigua només estan adreçades al consum d’aixeta, què sí, que cal que sigui continu i es vigili molt... però que passa amb els altres molt més gran consumidors? No es pot dir res per a que no es sentin ofesos?

O... és que uns són menys ciutadans que altres? Amb el sistema de vot ja existeix aquesta diferència, llavors.., perquè no també amb l’aigua?

No sé, trobo que es destinen milions d’€ a mantenir un sistema de vida de privilegiats en la majoria dels casos. I, a canvi no se’ls exigeix responsabilitats.

Ja està Bé!!

Que es marqui la responsabilitat de tothom, i que els estalvis vinguin per tot arreu!

¡NO ME LLAMA!

2008-03-28T11:45:00.000+01:00

No sin cierta desazón vivo estos días. Ya han pasado casi 20 días des de la jornada electoral, y…. ¡ZP no me ha llamado todavía!

¿A que esperará este hombre?

Bueno… se plantea una legislatura entretenida, dónde unos pocos aspiren a modificarlo todo, dado que tienen la razón… ¿no?

¿Que pasará con el binomio PSC-CiU, ante la necesidad del PSOE de votos en el parlamento?

¿Será capaz Rajoy de hacer algo?… no sé… cualquier cosa, que alguna vez tome una decisión valiente, o diga lo que piensa de su entorno, o eche a quien no le guste, o apoye a quién le guste, o diga como es… en fin… que sea capaz de tomar una decisión sin darle 30.000 vueltas, para ver como no le acaba perjudicando. En definitiva, que se moje el culo, y no intente siempre guardar la ropa antes de nadar. Haciendo un símil casual, pero no identificativo, que “salga del armario”.

Y… ¿Qué pasará con Llamazares? ¿Volverá a ser el rojo intenso el color de moda en IU? Por si acaso, he empezado a quemar los libros de Adam Smith, y he puesto en lugar destacable los de Keynes (El Manifiesto Comunista y El Capital hace tiempo que no los encuentro, no sé que hice con ellos, y en que momento del viaje me los olvidé totalmente. Creo recordar que la última vez que los vi era el año 1989)

En fin, que promete algún interés la legislatura.

Pero… ¡QUE ME LLAME YA!

¡¡¡Y…. se votó!!!

2008-03-10T12:45:00.002+01:00

Pues, la verdad, un poco extrañado por el resultado final de las elecciones. Pero me pasa tras cada elección. No… no es que me esperara la debacle de alguno de los dos grandes. Sinceramente, me imaginaba un resultado final tipo 145 contra 145 o algo así.

Tengo una costumbre des de hace años. Me alquilo, o veo una película para las noches electorales. Tras cerrar los colegios, llego a casa y la pongo. Entre una cosa y otra son un par de horas de margen.

Con lo que ya estamos en una hora en la que hay resultados definitivos y no especulaciones de las TVs y los portavoces de los partidos. Algunos, por cierto, haciendo el más absoluto de los ridículos.

Más que la crecida de ambos partidos, en 5 diputados cada uno ¿no?, la debacle de otros. ¿Qué ha pasado con ERC? Y no me digan que los votantes de ERC votan al PSC (algunos me imagino que si, pero ¿tantos?).

Lo de IU (ICV en Cataluña) ya es como para replantearlo. O sea… si tienen casi 1.000.000 de votos en España, 200.000 más que CiU. ¿Por qué a esta última le llega para 11 diputados y a ellos apenas para 2? SÍ, sé lo de la ley electoral. Pero lo que yo cuestiono es: ¿Dónde queda aquello de 1 persona, 1 voto?

Pues me quedo con la sensación, no nueva por cierto, que dependiendo de dónde se uno, su opinión tiene más o menos valor.

Lo dicho, para repensarlo… ¿no?

Por cierto, independientemente del resultado final… me falta el voto de Isaias.

Yo esto lo he vivido antes ¿no?

2008-02-27T11:32:00.001+01:00

¿Sabemos quién era Goebbels?, el jefe propaganda nazi, el que facilitó el ascenso al poder de Hitler tras convertirlo en un lider.

Hitler llegó al poder en unas elecciones, con una cuidada campaña de desestabilización del gobierno democrático alemán, soliviantando a las masas, haciéndose “eco” de los elementos emocionales más irracionales del sentimiento nacionalista, a la máxima del miedo a todo, a hacer que falsos conflictos sociales parezcan verdades y prioridades en la política, nombrando a los gobernantes de traidores, terroristas y delicias similares.

Causalmente la estrategia que utiliza el PP es la misma que la de entonces. Repasando el manual de Goebbels, encontramos las siguientes coincidencias:

Simplificación del enemigo único. Individualizar al adversario en un único enemigo: ZP

Método de contagio. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada. (ETA + ZP + ERC + Catalanes)

Transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo al ataque con el ataque. "Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan". (Cesiones continuadas a ETA durante 8 años, el juicio del 11M, Navarra,…)

Exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave.

Vulgarización. "Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar" (palabras como traición, familia, libertad, "España se rompe"....)

Orquestación. "La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentarlas una y otra vez desde diferentes perspectivas, pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas". De aquí viene también la famosa frase:"Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad". (Acebes + Zaplana + Jiménez los Santos + El Mundo)

Renovación. Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que, cuando el adversario responda, el público está ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones. (El cambio de las "conspiraciones" respecto al 11M durante tres años, entre otras, sin contar con la "destrucción de la familia"…)

Verosimilitud. Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias. (Utilizando los medios de comunicación afines y a todos sus militantes con cargo emitiendo desinformación)

Silencio. Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines. (Convocar a una rebelión con la excusa de De Juana en vísperas del 11M)

Transfusión. Por regla general, la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales. Se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas. (España se rompe...la familia tradicional se rompe....)

Unanimidad. Llegar a convencer a mucha gente que piensa "como todo el mundo", creando una falsa impresión de unanimidad. (Decir siempre que lo que ellos dicen es lo que piensan los españoles)

Pues eso, ¿casualidad?

¡Yo no lo vi!

2008-02-27T11:14:00.003+01:00

Lunes por la noche llegué a casa dispuesto a ver el famoso debate de marras. La verdad, entendía que era un ejercicio “obligado” de cara a las elecciones.

Pero, por aquellas cosas que pasan, una vez me puse la ropa más cómoda y estaba en el sofá en postura propia de bacanal Romana, me lo empecé a replantear: ¿Será interesante? ¿O, solamente una continuidad del “debate” de los últimos 4 años? ¿Habrá alguna aportación nueva? ¿Programa de futuro?

Y al final, otro hecho acabó inclinando la balanza. Anunciaban en Tele 5 el último capítulo de CSI Miami. La serie no es de lo mejor, pero yo estoy enganchado al actor David Caruso (Horatio Caine en CSI Miami), por las poses físicas y las sentencias propias de chulo piscina de pueblo. Y, ante la adversidad de no poder volver a disfrutar de sus estático chulescas interpretaciones me llenó de zozobra. En definitiva, lo confieso: NO VI EL DEBATE entre Zapatero y Rajoy. Me introduje en los horripilantes crímenes de la clase media Americana.

Por cierto, uno llega a la conclusión que la clase media Americana es estúpida, ya que guardan la ropa, el arma del crimen, los zapatos u otros objetos que los pudiera incriminar, para que “casualmente” los encuentren los CSI.

En fin, me levanté por la mañana, y mientras me desayunaba (esta frase siempre me hizo gracia, ya que me viene a la cabeza la imagen de comerme a mi mismo) fui haciendo zapping entre los canales para ver el resultado del debate.

Parece ser que acerté plenamente. No hubo debate. Simplemente y tras 4 años de acusaciones y empujones de pasillo, se sentaron y se fueron reprochando lo que hizo o dijo cada uno. Cosa de “gran” interés, se ve.

Nada, que acerté, que la otra serie Rajoy – Zapatero, no aportó capítulos nuevos y fue un remake de los últimos 4 años.

Me comprometo a ver el siguiente debate, pero si en los primeros 15 minutos no aportan nada nuevo, y se limitan a peleas de patio, buscaré algún sustituto de Horatio Caine, o leeré.

De ellos dependerá.

¡Mira que bien!

2008-01-29T18:19:00.002+01:00

Una vez más estamos en campaña electoral (¿y cuando no?). Promesas, acusaciones, formatos. En definitiva… el hartazgo de siempre, ya que poca aportaciones nuevas se ven.

Pero me quería detener en un hecho concreto. En respuesta al genial (sí, digo genial, porque incluso sin estar de acuerdo con él, es un genio de los números) Pedro Solbes, el PP tras intentar engañar a uno de sus exministros (sabiamente no picó) para que hiciera de contrapropuesta económica, viendo que en el elenco de sus filas el genio matemático no abunda ¿Qué deciden? echar mano del Sr. Manuel Pizarro, cuyo merito de conocimientos de economía es haber sido amiguito del Sr. Aznar, y que lo colocara en las eléctricas.

En definitiva, un señor altamente amigo de la propiedad pública (para su lucro personal), que por no tener conocimientos concretos se dedica a no hablar de economía, sino de cualquier otro tema.

En definitiva, es cómo si intentaran dar el puesto de director de Banco a Curro Jiménez.

Espero que no salga, porque además de tener que aguantar el trasnochado discurso de los Neocons, encima la caja de todos los Españolitos verá aliviado su peso por el reparto de la justa “privatización” de todo.

Es que parece ser que lo público hay que ponerlo en el mercado a un 10 % de su valor real, con opción de venta exclusiva, fíjese usted que casualidad, para los allegados ideológicos, y que no han podido triunfar por su cuenta en lo privado (¿eh, señor Aznar?). Luego, se vende a un tercero por el valor real. Encima pretenden dar lecciones de economía, cuando no aplican más que BANDOLERISMO cutre y salchichero.

A un partido que presenta como opción de economía a alguien como Francisco Pizarro, no merece que lo vote NADIE.

¡Su ciudad!

2007-11-08T19:38:00.000+01:00

Definitivamente, nosotros solo estamos en Barcelona para pagar las mejoras y arreglos de los turistas.

Ya en otras ocasiones he comentado esta sensación… pero lo de anoche ha rebasado cualquier paciencia.

Resulta que, a diario, se está persiguiendo a los jóvenes de la ciudad… por sus “más que demostrados” actos incívicos.

La plaza de Cataluña se cierra en noches como Sant Joan y/o Nochevieja… pero aterrizan 15.000 escoceses (por cierto, sin entrada para el partido, con lo que se deduce a lo que venían), y la ciudad es suya. Pueden romper, orinar en el monumento a Francesc Macià, beber por la calle…

La ordenanza cívica… ¿solamente está para cumplirla, siempre y cuando los bares y hoteles no pierdan 15.000 energúmenos?

Si es un grupo de 10 jóvenes de la ciudad, son un ejemplo denigrante, y se actúa con vehemencia (y en algunas comisarías, con demasiada).

En definitiva…. Que meemos todos en los monumentos, y cuando nos pregunten, hablemos escocés. Entonces está todo permitido.

Ah!!! Y a las maravillosas sugerencias de la Sra. Assumpta Escarp, de que hubiese sido peor actuar (se hubiese generado más violencia)… le digo que tururú. Que no se lo pensaron dos veces para la zona del forum en la Mercè, anteriores fiestas de Gràcia, algunas Manis críticas con el consistorio (y entonces eran barceloneses) y pequeñas concentraciones de una cincuentena.

¡¡¡Que Sí!!! Que nos hemos dado cuenta…. ¿Los Barceloneses estorbamos…. Verdad?

On van els diners de la Festa de Gràcia?

2007-10-05T18:48:00.000+02:00

400.000 € de diners públics + aportacions de Caixes d’estalvi, empreses i altres entitats + les barres dels bars (i si heu anat, ja sabeu quan pot fer només una barra) + .... à Això és el cost de les festes de Gràcia.

Us poso l’exemple del meu carrer. Així sabreu com es viuen les festes.

La cosa comença a partir de març (+ o -) on es fan dinars per tal de recollir diners (altra finançament més), tancant el carrer a tot el tràfic, només hi ha un pàrking i just es posen en la porta d’allà fent foc (carn a la brasa), generant continues discussions amb els veïns que l’han d’utilitzar. Només que es posessin 5 metres més amunt, podrien continuar fent-hi el tiberi, i els veïns que tenen les seves motos (és un pàrking de motos) poder sortir i entrar. També els hi molesta molt que passi la gent caminant i l’ofereixen tota mena “d’afalagaments”.

El cas és què degut a la mala maror que els organitzadors de les festes del meu carrer han generat els darrers anys, la presencia d’aquests dinars no supera les 20 persones, essent residents al carrer un 30% dels participants. La resta són usuaris d’un dels dos bars del carrer (que casualment estan en l’organització) i amics vinguts de fora. Aquí ve la primera pregunta.

Per tal de poder afegir el carrer a la festa, no s’ha de fer una assemblea entre els veïns RESIDENTS, i tenir la firma de almenys una majoria simple?

Ho dic per que aquesta assemblea MAI S’HA FET al meu carrer, però sembla ser que TOTS els veïns volem la festa.

D’aquesta manera ens anem aproximant a la Festa. Des de mitjans de juliol es comença a tancar el carrer per tal de preparar els guarniments, ocupant el mateix espai i generant el mateix conflicte. Conflicte inútil si es posessin 5 metres més amunt, recordo. Però sembla ser que és més divertit poder tenir la sensació de força, ja que tens autorització “per no deixar entrar, ni sortir, a ningú”.

Altra pregunta. En les normes, no hi ha escrit el fet d’haver de FACILITAR l’accés als pàrkings?

Els darrers dies de muntatge, directament NO VOLEN QUE LA GENT PASSI CAMINANT!!!. Escridassant a aquells “desgraciats” que volen accedir a casa seva. Vaig ser testimoni d’un parell d’agressions verbals. Curiosament, com que ja m’he enfrontat a ells un parell de vegades, i per sort o per desgràcia tinc una constitució robusta, no em solen dir res.

Desprès ve la festa en si mateix. Jo, directament és el moment que marxo de vacances, i només coincideixo un dia o dos, que vaig a dormir a casa d’amics, ja que la “jarana” dura fins altes hores de la matinada + servei de neteja + activitats de matins + ... . Curiosament, fent-hi enquesta entre altres veïns, la gran majoria fa el mateix, menys un grapat de iaies que no tenen recurs i se les han de confitar senceres.

Tot els dies és la mateixa programació. Grups de música i barra de bar. Suposo que el fet que dos dels organitzadors tinguin bar al carrer no té res a veure.

Per cert quan es proposen fer activitats més pensades pels que viuen allà, de seguida surten amb allò de “els de fora venen a trencar les nostres tradicions”, portem tota la vida a Gràcia i no hem de fer el que diuen “els de fora”. Per que aquesta és gran part del problema, si no ets GTV (Gràcia de Tota la Vida) no tens dret ni a opinar. En definitiva, com que no volem acabar amb la “tradició” de fer molta barra, doncs ho deixem per impossible.

Un exemple d’això és el sopar dels veïns. Sempre es fa en el dia que menys públic pot haver (no volem perdre ni un dia de barra, no?), i no passen de 20, repetint-se la situació de que només un grapat són residents al carrer.

En definitiva, d’aquesta manera es fan les festes del meu carrer. Divertides? Participatives?

Ah!, i a sobre, aquest any per segona vegada la comissió ha penalitzat al carrer per la seva patètica decoració (era realment trista).

En fi... després preguntem com podem millorar les Festes de Gràcia, de quina manera fer-les participatives, evitar actes incívics i que participin més veïns.

No crec que s’hagin d’acabar amb les festes, ni tan sols reduir-les en dies. Crec que la solució passa per fer una revisió dels que l’organitzen (atenció!!: no estic dient que tots els carrers siguin el mateix), que en alguns casos són els primers enemics de les Festes.

Potser activitats més participatives del carrer (i no parlo només d’unes partides de dominó, sinó també de les nits), farien més interessant per la resta de veïns participar.

He viscut a Viladecans, la Colònia Güell, Organyà... sempre he participat en totes les festes. No és per presumir, però el fet de que per la meva feina, al llarg de l’any munti més de 170 espectacles diferents (Coordino: Centre Garcilaso del Dte. Sant Andreu i la programació musical de Sabadell –SAM-, apart de ser el Director de l’Espai Jove Boca Nord del Dte. d’Horta-Guinardó), fa que conegui un poquet el muntatge de tota mena d’esdeveniment. Malgrat això, han fet que primer em desinteressi absolutament si van bé, o no, les festes, i des d’aquest any (m’ha cabrejat molt que creguin que són els amos del carrer) m’estigui plantejant (amb altres veïns) començar a demanar protecció als jutjats.

Tots aquests diners, per això?

Libertad? what libertad?

2007-09-21T17:06:00.000+02:00

Este país es libre, hasta que se juntan tres letras: R-E-Y

Pueden condenar con dos años de prisión para el joven que quemó la foto del Rey

Los juzgados persiguen con saña a aquellos que se atreven a opinar, o ejercer libremente su opinión.

Diario Gara, El Jueves, y Jaume Roura Carellas son un claro ejemplo de la falta de libertades de este país, cuando se trata de opinar de la Casa Real.

Al más puro estilo de épocas pasadas, y sin duda imbuido por la Alemania de los años 30 (¿qué tiempos aquellos… eh, señor fiscal?), el fiscal pidió para el joven autor de la quema una fianza de 10.000 €, la retirada del pasaporte, y presentarse ante las autoridades judiciales. Sin duda, se olvidó añadir un vuelo a Guantánamo.

Por cierto, si en proporción hubiese que aplicarle una fianza similar, cómo es que tras robar y afanar centenares de millones en Marbella, dejar a gente sin vivienda, echar a legítimos propietarios de su casa (por cuatro duros) para especular luego con el terreno, usar la Guardia Urbana como matones, abusar de un cargo público para lucro personal, en definitiva un Mafioso y criminal como Julián Muñoz, se le aplica una fianza de apenas 50.000 €.

Una vez más, se constata que en este país se aplican penas mucho más duras a los que expresan su opinión (aunque sean con actos de mal gusto), que a delincuentes y criminales peligrosos. O, a los que tienen dinero y poder.

Quemar la foto del Rey, o una bandera (la que sea), puede ser un acto de mal gusto, pero no un acto criminal.

En fin, que nos sigan enseñando nietos, y nos pasen por la cara como malgastan nuestro dinero esos cantamañanas

Salvapàtries

2007-07-24T07:12:00.000+02:00

Hi ha una cançó del "meravellós" cantant Julio Iglesias (és la que el va fer famós), en la que la seva lletra diu més o menys:

“unos que vienen,

otros que se van,

la vida sigue igual”

és amb aquesta sensació amb la que estic. Sembla com si no hagués passat anys des de els 70. Gent amb banderes, parlant de Pàtria!

Amb la gent que parlo sempre diuen: NO. Som diferents, nosaltres!

I jo pregunto. Quin país nacionalista no s’ha forjat humiliant, assassinant, o sometent a una part de la seva població?

El feixisme és un ideal, no unes banderes concretes

¿Tontos del culo?

2007-07-24T06:44:00.000+02:00

Ahora hacia tiempo que no escribía. Deber obliga.

El caso, es que esta semana he sido testigo de unos de los actos de estupidez humana más grande de los últimos años.

Me refiero a la dichosa imagen de los príncipes en la revista el jueves.

¿Prohibirla y esperar que no se difundiera por la red? ¿Es que los responsables de justicia están (mucho me temo que si) en el Siglo XIX?

¿O es que verdaderamente están en el siglo XXI y la intención es otra?

La sombra de uno mismo

2007-05-17T13:41:00.000+02:00

Reflexionábamos hace poco, alrededor de una comida de empresa, en una sobremesa de aquellas con más humor que contenidos útiles, acerca de la imagen de campaña de unos de los candidatos a Alcaldía del área del Baix Llobregat.

A dicho candidato le habían hecho un cartel para las vallas publicitarias, en el que apenas se le reconocía, dado que su imagen estaba muy oscura.

No dejó de hacerme gracia el hecho del simbolismo: “Ser uno una sombra de sí mismo”.

Dado que el candidato en cuestión lleva en la alcaldía relativamente poco, pero de regidor prácticamente toda la vida, la ironía venía por lo siguiente:

El anterior alcalde es hoy en día President de la Generalitat de Catalunya, y lo de la “sombra de uno mismo” cada cual lo aplique como crea más conveniente.

En estos días en el que l@s polític@s andan muy “preocupados” por las realidades de la ciudadanía… conviene recordar aquello de: “…de dónde vienes, y adonde vas…”

Ejercicio de agudeza visual: en los mítines de campaña (de cualquier partido), 1€ de premio por cada persona que encuentre que no pertenezca a ese partido, o esté relacionado de alguna manera. Es decir, un ciudadano con ganas simplemente de informarse.

A lo que iba con todo esto. Si los partidos se nutren de ellos mismo para establecer sus propuestas, o de las entidades que están “libres” de pertenecer a partidos… ¿Cuál será el resultado, si entran a gobernar?

Pues eso, lo de siempre…

Peggy Sun s’ha torrat, i el civisme

2007-04-20T14:45:00.000+02:00

En aquests primers dies de calor (només és abril, recordo), ja es comença a detectar entre els guiris de la ciutat, aquell to de color, producte de la primera ingesta del sol, que sàviament es defineix com a rosat porc.

Crec fermament que aquest color el tenen, en exclusiva, els del nord de Europa, i els de la pèrfida Albió (especialment les fèmines), producte de tant menjar bacon i altres aliments similars.

En definitiva, la ciutat està plena de peggys amb les seves carns rosa porc a l’aire.

Vaig observar aquest fet per primera vegada el divendres 20 d’abril. Però com que anava pujant el carrer Gran de Gràcia, altre assumpte va cridar la meva atenció, desviant-me d’allò veritablement important: el color de les carns al vent de les guiris.

L’assumpte que va cridar la meva atenció, en concret, és l’embussament què a diari es produeix a la porta del famós restaurant Botafumeiro (des de fa tants anys, com ara existeix el restaurant). Embussament que és generat pels vehicles que els propietaris, en una demostració del seu civisme, deixen al bell mig del carrer a la espera del aparcacotxes. Com que les hores del dinar i del sopar son molt concretes, els vehicles s’amunteguen a la espera de que els, això sí, molt esforçats aparcacotxes vinguin a buscar-los.

Coincideix aquest fet amb hora punta. Aquest carrer té solament un carril + altre reservat a bus i taxi.

El cacau és a diari, ja que aquest carrer és de pas obligat per tal d’accedir a la zona nord de la ciutat, després de que el barri de gràcia s’hagi convertit en un laberint sense sortida, amb l’ànim d’evitar que la gent aliena al barri pugui venir a molestar-nos.

Gracies! senyor Ricard Martínez, cada dia que avança en la seva política aconsegueix que siguem més gueto, i que el nostre districte mostri la seva voluntat d’aïllament de la resta de la ciutat.

Bé, deixo això per més endavant, i recupero l’assumpte d’abans.

La qüestió és, repassant la normativa de civisme de la nostra ciutat, he pogut veure que els locals que generin molèsties al veïnat reiteradament es tanquen, o com a mínim se'ls sanciona.

La qüestió és:

Es pensar tancar cautelarment el Botafumeiro?
Serà sancionat segons la normativa cívica?

Tinc la certesa de poder arribar a veure aquest dia. Ara que penso... tampoc he vist mai cap guàrdia urbà intervenint i/o multant els vehicles.

Però... qui ve a menjar al Botafumeiro?

Ui!!!! Perdó!!!!!

No he dit res.

SEMPER FIDELIS

2007-04-10T10:23:00.000+02:00

En els darrers anys han sorgit i proliferat una oferta diversa de programes d’oci nocturn adreçats a joves, en municipis grans i petits, arreu de l’estat. Els models i les intencions de fons han estat també diverses.

La qüestió de les “bones practiques”.
La majoria d’exemples d’oci “alternatiu” de molts ciutats o viles son un reflex de la visió del adult vers el jove: evitar drogues, hàbits “perniciosos”, el sexe..., o en altres casos son fruit de la dubtosa il·luminació d’un polític o un tècnic municipal.

Res a dir en quant a la programació i els continguts: esports, tallers, jocs... però, es tracta d’unes activitats que estan “ben vistes” pels adults, no es pot trobar activitats que surtin d’aquest sistema.

No vull dir que sigui un presa de pel, ni una cosa inútil. Evidentment, està molt bé tenir obert els espais tota la nit a disposició dels joves... i hi ha molts que els utilitzen, però... només una part de la població jove.

Ho sento si algú es sent ofès, però nois i noies... què voleu que us digui? Alternativa, i a favor de la joventut l’administració?

On son la resta de joves de BCN? Us lo imagineu?... premi!!!
Ah!! I aquells que no “participen” no us vull dir amb els noms que els cataloguen des de la ciutat...

I ara, anem a alguna que m’agafa més de a prop: Joves i Nit.

El programa de fet no existeix. De moment només es tracta d’agafar l’opinió dels joves de la ciutat (format entrevistes concertades), i intentar “enganxar-los” com a referents per “pactar” coses.

Bé, podria estar molt bé, i quedarà un recull de dades molt maco... però, la realitat és que el que quedarà serà el nomenat PACTE PER LA NIT (el projecte de joves i nit prové d’ací), què ja us puc avançar que la mitjana d’edat opinant i decidint no s’acosta al terme joventut... ni de lluny!!!

El resultat és (de moment) que els joves no molestin a la resta, i estiguin tancats en llocs on no destorbin massa.

Tot tornant al programa de nit: les activitats s’acaben sobre les 02.00 h (les darreres).

Us explicaré què fa un jove de Bcn: utilitza el programa i juga una partidet de futbol, que està molt bé (per exemple), i després surt de copes fins el mati (lògic). Lo positiu és que no s’ha de moure del casc antic per anar de bars, o bé a altres zones. Això si, tenen moltes discos en les poblacions del voltant. Això provoca que hagin d’agafar vehicles per anar-hi.

No és més lògic disposar de transports? I, això no significa que hagin d’acabar amb el programa, està molt bé la pràctica d’aquestes activitats, però.... què s’ha solucionat?

El oci (sigui a la hora que sigui), requereix de certs compromisos socials i institucionals.

No té sentit que l’administració pública repeteixi els estereotips dels espais privats. Una espai institucional amb gogos i promocionant una marca de begudes? Ens hauria de pagar comissió el camell també?

Crec que existeixen diverses vies per fer això del oci nocturn (o diürn).

D’una banda, em de ser-ne més humils i no pensar que nosaltres tenim totes les opcions. En molts casos els propis joves ja tenen muntats sistemes d’oci alternatius. Se’ls ha de fer cas i recolzar-los.

D’altra banda, es tracta més de posar a disposició dels joves els espais i recursos de l’administració pel desenvolupament d’aquestes activitats.

Tot procés social, i sobretot en societats “democràtiques”, requereix la col·laboració de 3 eixos fonamentals:

Institucions
Recursos (sobretot públics)
Ciutadania (i en aquest cas particular: els joves)

Les institucions tenen la responsabilitat d’aportar els recursos necessaris per tal d’oferir els serveis adients, segons les necessitats i realitats, repeteixo, realitats que els envolten.

No es pot inventar tot un sistema nou, reduint la llibertat de almenys ¼ de la població (els joves), per satisfer les pors i paranoies d’altra part de la ciutadania. O, en alguns casos, perquè s’ha dissenyat un model de ciutat (o vila), i resulta que els seus ciutadans més joves no volen amollar-se a aquesta realitat que han pensat per ells... mira que hi ha gent desagraïda!!!

Ara, si a fer “bones practiques” ens referim a oferir uns serveis adients a la línia pensada pels grans “ideòlegs” de joventut, per satisfer les demandes dels responsables municipals, entitats i veïns, doncs res: parlem-hi...
De quina manera s’ha de fer això?

És curiós, però si alguna cosa imposa (i amb el diner de tothom) és l’administració pública. Oh!!!, és cert... té mecanismes de control per tal de que això no passi: els òrgans de decisió polítics... continuem parlant d’imposicions?

Tenim el exemple d’intervencions tan gratificants en matèria de joventut com ara la de la Espe (Comunitat de Madrid)... o la del anterior govern de la Generalitat? o...?

En fi, com va dir Marx sobre la democràcia: Cap vida humana, propietat o llibertat és sa i estalvia mentrestant es celebra una reunió de politics... evidentment es tracta de l’únic Marx decent de la historia, i no de l’altre.

Som en un moment històric en allò que es refereix als models de convivència, i la definició de civisme. Els projectes futurs es dissenyen tot tenint en compte aquests criteris. Però els criteris de disseny no es basen en les realitats i necessitats dels ciutadans (ostres!!! Com es sembla això als premis FAD d’arquitectura), sinó en conceptes filosòfic veïnals (carpetovetònics), i en imatge de ciutat políticament correcta (tot plegat molt bucòlic i pastoril).

Tancar la gent en espais amb serveis predissenyats amb activitats que agradin al conjunt de la societat, i fer de la via pública només un espai de pas i de negoci... què bonic!!!

I, què els oferim com a espai “alternatiu” als joves? D’entrada, la paraula “alternatiu” no la podem utilitzar nosaltres. Si és “alternatiu” és sense la intervenció del poder públic i/o privat... això lo primer.

Però ens queda un munt de possibilitats al voltant de les “bones practiques”... no sé, us juro què tenia un bon nombre al cap, i ara no surt cap...

Els primers programes “d’us de la nit” són de finals dels 80 i bona part dels 90. Consistia en programar diferents actuacions i activitats culturals i d’oci (de tota mena) en la xarxa de discobars de la ciutat amb un seguit d’intencions:

- Evitar el moviment en vehicles dels joves fora de la ciutat
- Evitar sorolls als veïns (pels carrers)
- Llocs controlats (tancats) on no es consumia droga
- Mostrar cultura en espais no habituals
- Revitalitzar la vida de la ciutat (marca d’identitat pròpia)

Va funcionar molt bé fins què es va trencar amb el fenomen “Carpes de Estiu”

El que passa, i d’aquí ve el referent històric d’“Us de la Nit” a partir de la nova visió del ordenament de les ciutats, i dels usos dels espais públics (sobretot places i carrers). Es a dir, els que estan a la nit passen de ser veïns més o menys díscols i/o bandarres –segons el grau de destorb als demés- a elements a socials a corregir.

I d’aquí neix el problema. Ara resulta que si tenim 10 joves asseguts a un banc menjant pipes, prenent cerveses, xerrant i fent-se quatre petons (facin soroll, o no), tenim una visió de que hem fracassat socialment parlant...

Com pot ser què facin això? Després del dineral que ens hem gastat en fer zones “d’oci” chupiguapis que te cagues de la mort... on poden ballar i escoltar allò que han programat per ells... Per quin motiu no estan pendents de la darrera horterada treta pel Jordi Labanda?

Per cert, això que es diu tant de l’oci de consum. Les macrozones d’oci aquestes... qui les ha projectat i permès construir o instal·lar-les temporalment a l’estiu? A veure, a veure... ostres!!!

Jo no crec que els programes d’oci nocturn siguin reductors dels riscos al consum de drogues. Bé, si l’associem al fet de què mentrestant participen en algú d’aquests no ho fa, sí. Però... el “circuit” de drogues està en altres àmbits que ja existeixen i que funcionen fa molts anys.

Muntar aquesta mena d’activitats pretenem això és una mica de Necis (definició de neci: aquella persona que li explica un secret a altra, i alhora li diu: és molt important que ningú la sàpiga!).

El que si crec, i aposto fort per això, és que aquests programes d’intervenció nocturna han de ser per donar espais i sortida a models que els joves no poden trobar a l’àmbit privat. Llocs que restin exclosos del sistema de tria de ramat de les discoteques privades. De preus assequibles de les activitats, però a la vegada molt alt si es tracta de consum d’alcohol (o absència absoluta). On puguin generar les seves accions i intervenir en el disseny dels espais i usos. En definitiva, on no sigui un be més (fins i tot negre amb potes roses)...

En referència al discurs dels “nous usos del temps”, dir una vegada més que es tracta al fet de que les ciutats i viles creixen, no tant en sentit demogràfic, si no en aspectes més culturals, de qualitat de vida i d’oci.

La societat de avui dia, genera més temps lliure per tots, i sobretot pels joves. L’augment d’aquest temps lliure representa problemes d’us i organització d’aquest.

És necessari, òbviament, que les ciutats que composen aquesta societat, aconsegueixen posar en pràctica mecanismes capaços d’assegurar la “vida” de la ciutat (i, en aquest cas: la vida nocturna). Per aquest motiu, cal l’existència d’espais de tota mena (que pesat soc... no?), que facin possible la relació, la comunicació, la creació i la participació en el dia a dia.

Això s’evidencia més en el cas dels joves, ja que aquests representen, no ja la societat de demà, si no la d’avui.

Avui dia, la societat es caracteritza per un predomini de la lògica de l’economia sobre la política i la societat.

Aquesta pèrdua d’independència social i política enfront de les polítiques econòmiques, representa un canvi en l’escala de valors de la nostra societat.

Analitzar la realitat juvenil avui és més complexa del que ho era fa uns anys, donada la inestabilitat de la vida dels joves, motivada per les realitats econòmiques abans dites.

Això està tenint una important repercussió en quant a canvi cultural, produint-se una substitució gradual de les tradicionals relacions de producció (en el món laboral), per unes relacions de consum (en el temps lliure) com a eix fonamental de les decisions personals i col·lectives.

El canvi cultural significa un canvi en la identificació col·lectiva, passant de la identificació en una classe social relacionada amb el lloc de producció (treball), a la identitat conformada per estils de vida (capacitat de consum).

Sembla, a més, que el fet de no tenir compromisos personals, es tradueix en una adquisició d’uns compromisos socials més amplis.

I, en definitiva, és això el que marca el reflex d’aquest “nou us del temps”. Es a dir, es tracta d’una reacció de comportament a la realitat socioeconòmica que tenim... també, comporta que en general siguem una societat més egoista (Atenció!!!: no especialment els joves). Això comporta que en general siguem molt addictes al fenomen NIMBY.

NIMBY (Not In My Back Yard), és a dir: No Al Meu Pati de Darrera.

Que es facin les coses allunyades, i amagades. On no puguin destorbar-me gens ni mica res... això sí, vull serveis!!! No sé on, però els vull (si els poden construir i fer on molestin a altres, millor)

Estrés

2007-03-24T22:45:00.000+01:00

Mientras le explicaba mi problema, ella no paraba de hacer gestos de todo tipo, estaba nerviosa. Se le notaba. No paraba de tocarse el pelo, cruzar las piernas y mirar compulsivamente el móvil.

Yo… ¡la verdad estaba un poco mosca! Tenia la sensación de que, a pesar de esforzarse, no me estaba haciendo el más mínimo caso. El tema era bastante importante, y me estaba empezando a enfadar.

Le hice notar mi incomodidad, y ella me respondió: - Perdona… es que tienen que salir las listas de mi partido, y estoy un poco nerviosa….

En ese momento lo entendí todo. ¡Pobrecita!. ¿Cómo se puede vivir con la incertidumbre de saber si el partido te tiene en cuenta? ¿O, al contrario, ha decidido prescindir de ti? Volver a un trabajo (¿tedioso?), donde el resto de la gente no haga ver que le importa lo que dices. Donde el mundo gira a tu alrededor…

En fin, queridísim@s conciudadan@s, apiádense de l@s polític@s durante los próximos meses. ¡Pobres! Empieza una época de gran estrés para ell@s

Això s’acaba!!!

2007-03-22T17:31:00.000+01:00

Llegeixo, ple d’optimisme, la baixada (per primera vegada en 10 anys) del preu de la vivenda.

Han vingut al meu cap imatges vistes la setmana passada (penso que en el programa 30’ de TV3), on sortia algú i algunes queixant-se del fet que no havien pogut vendre el seu piset per 420.000 € (70.000.000 de les antigues pessetes), i que no el podia vendre i l’havia de rebaixar a 330.000 € (de moment, ja que tampoc semblava que acabés de funcionar).

Bé, fins aquell moment cap problema. Però el que va despertar la meva indignació, va ser que aquella persona demanava, repeteixo, demanava que l’administració havia de fer alguna cosa.

L’administració?

És què... en el cas d’haver-ne venut el pis per 420.000 €, pensava repartir-ne els guanys a mitges amb l’administració?

Escolti’m!!!! Que desprès he de pagar les taxes (transmissions i demés)

NOMÉS FALTAVA!!!!

Què passa?
Quan va bé el negoci, que ningú vingui a molestar (sobretot l’administració), però... quan hi ha fallida que se’n facin càrrec els demés?

inicio

2007-03-21T11:39:00.000+01:00

Inicio este puñetero blog, dad la presión reinante acerca de la imperiosa “necesidad” de volcar las pajas mentales (¿se puede decir paja en internet?) en la red de redes.

Con ello pretendo dar salida a mi insana mala leche (por muchos conocida), y toda serie de comentarios y aportaciones, con el objetivo de lograr un mundo mejor...

Vale!... no es por un motivo tan altruista... en realidad, y me imagino que como la mayoría de las personas, se trata de cultivar un poco el ego.

En fin, espero estar a la altura, o almenos entretener a alguien.

Hasta la próxima