Hi ha una cançó del "meravellós" cantant Julio Iglesias (és la que el va fer famós), en la que la seva lletra diu més o menys:
“unos que vienen,
otros que se van,
la vida sigue igual”
és amb aquesta sensació amb la que estic. Sembla com si no hagués passat anys des de els 70. Gent amb banderes, parlant de Pàtria!
Amb la gent que parlo sempre diuen: NO. Som diferents, nosaltres!
I jo pregunto. Quin país nacionalista no s’ha forjat humiliant, assassinant, o sometent a una part de la seva població?
El feixisme és un ideal, no unes banderes concretes
2 comentarios:
MARIOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!
No sabia de l'existència del teu blog!! La foto és immillorable i, ara que ho penso, et proposaré com a mascota del tríptic visualero 2009, jijiji @^_____________________^@!!!!
I al respecte de la teva reflexió de la defensa del terruño... pos no he viscut els 70 però, en la actualitat, jo no em sento tan oprimida, oye o____O!
El rollo bandera está bé però és més guai el rollo hippie-happiness de "fes l'amó i no la guerra"... que luego solo sierve pa tener que limpiar la sangre de ambos bandos!! Tós parecemos niños de cole en un gran patio que es el mundo... u______u!
Saludos amigo bloguero!!
como tienes de título lo mismo que yo te voy a poner la dirección de mi blog para que me visites alguna vez.
Saludos
http://unaimagencadadia.blogspot.com
Publicar un comentario